Autoavaluació del treball i del procés d'aprenentatge i conclusions del trimestre en relació a les expectatives:

La veritat és que a inici de curs, m’amoïnava molt això del tema exàmens en aquesta assignatura, perquè molta gent em deia que era molt de memoritzar, i a mi em costa bastant memoritzar, perquè prefereixo entendre-ho tot bé que memoritzar-me tres temes sense entendre res, a més a mi no m’agrada gens memoritzar, perquè al final el que toca memoritzar-me m’avorreix i li acabo agafant tírria, encara que faig un esforç per fer-ho.

He de dir que aquest trimestre he treballat bastant poc, hi he fet poc estudi pels exàmens de la matèria, a més que aquests temes em semblen molt avorrits i no m’agraden molt.

Pel que fa a les classes i a com es dóna la matèria, el fet d’haver fet una sortida per assimilar continguts de la matèria d’una forma diferent, m’ha agradat molt. També m’agrada molt el fet de veure vídeos per complementar la informació que ens dóna la professora, perquè són més visuals i així ens fem més a la idea de les coses que van passar.

Per últim, diré que podria haver treballat molt més i que m’esforçaré molt més els següents trimestres.

Resum del tema IV:

Resum del tema III:

Redacció: Els refugiats, un problema atemporal:

A partir de la visita que vam fer al MHC, d'un article que ens va donar i des de la nostra opinió personal, la professora ens va demanar que féssim una redacció sobre el problema dels refugiats:

Sembla que la dita “l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra” és pràcticament certa, ja que el que està passant amb els refugiats sirians ja havia passat abans, però amb els europeus Així que aparentment, no aprenem molt bé dels errors que em comés durant l'antiguitat, encara que aquesta antiguitat sigui en realitat més propera que llunyana, ja que fa un segle que van passar aquests fets. Un èxode d'europeu van haver de fugir dels seus països per culpa de la situació en la qual és trobaven.

És curiosa que l'excusa de què “l'acceptació de molts refugiats pot repercutir en l'economia europea”, estigui calant en els ciutadans, fent que en algunes zones europees es rebutgi l'arribada de refugiats sirians a part dels motius xenòfobs. Aquestes excuses són part de discursos populistes que poden arribar a ser molt perillosos segons el que ens esmenta un dels articles i que estan calant molt fort en alguns territoris europeus. Això si es relaciona amb fets anteriors, recorda a la segona guerra mundial, on molts estats deportaven a jueus quan s'assabentaven que ho eren, dificultant la sortida dels jueus d'Europa.

Segons l’article 14 de la Declaració Universal de dels Drets Humans, tots els països han d’obrir les seves fronteres a aquells que busquen asil i protecció en cas de persecució o malestar en el seus països d’origen.

Centrats en Europa aquesta llei no s'està complint del tot. I a mi em sembla una acció d'hipocresia perquè a part del fet que durant el seu moment els refugiats europeus van demanar asil, alguns estats europeus, s'han dedicat a finançar algunes de les guerres de l'orient mitjà, a través de diners i armes, és clar que tot això sempre d'amagat. Així que és molt fàcil això de tirar la pedra i amagar la mà ara que a conseqüència d'alimentar aquestes guerres es tingui un "problema massiu".

El deure moral que tenim amb els refugiats l'estem intentant evitar, oblidant-nos sovint del fet que aquestes persones són persones, no un ramat d'ovelles que hem d'anar enviant d'un lloc a un altre. Per què aquests individus, són gent que tenia una vida en el seu país d'origen, una casa, un treball, uns familiars, amics, negocis, etc.; i tot això ho deixen forçosament per garantir el seu benestar i seguretat. I una de les problemàtiques amb els refugiats és que els mitjans i nosaltres mateixos, confonem la seva definició amb la d'immigrant, una persona immigrant és aquella “persona que marxa del país o regió on ha nascut voluntàriament per residir permanent o temporalment en un país o regió diferent al propi", i refugiat vol dir "persona que a causa de temors fundats de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques es trobi fora del seu país de nacionalitat i no pugi, o a causa d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país".

El problema amb tot això és que relatem mil i una tragèdies amb els refugiats però no aportem solucions reals, fent que en alguns llocs d'Europa s'aixequin més balles i muralles.

Graella de la sortida al MHC:

A l'octubre, vam anar al MHC per visitar l'exposició permanent del museu, ja que, hi havien coses relacionades amb el que estàvem fent en aquell moment. Aquesta graella, és una activitat que la professora ens va demanar que féssim durant la visita al museu:

FET/INSTITUCIÓ/PERSONATGE/ ESDEVENIMENT	QUÈ ÉS?/QUI ÉS?	FETS/INSTITUCIONS VINCULADES	CRONOLOGIA
EL CARLISME CATALÀ	Moviment político-social vertebrat entorn de la figura de Carles Maria Isidre, que aglutina els nostàlgics l’absolutisme i una pagesia perjudicada per les mesures dels liberals	-Restabliment de les constitucions i furs tradicionals.	-Del 1833 fins al 1840 (la guerra dels set anys). -Del 1846 fins al 1849 (la guerra dels matiners). -Del 1872 al 1876 (la tercera guerra carlina).
BULLANGUES	Són els avalots que es van produir a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre el 1835 fins al 1843.	-Mort dels generals Bassa i d’Espartero.	-Del juliol de 1835 fins al 1843 (duració de les bullangues). -Juliol del 1835 (victòria carlina a Reus). -Agost de 1835 (les patuleies maten al general Bassa i calen foc a la fabrica Bonaplata). -Novembre de 1842 (Barcelona és bombardejada).
FÀBRICA BONAPLATA	Va ser la primera industria tèxtil moguda per la força del vapor a l’estat espanyol.	-A partir del 1833 comença la indústria moderna a Catalunya.	-Del 1832 al 1835.
REVOLTA DE LA JAMANCIA	La revolta anava adreçada contra Espartero. Però, es va girar contra el govern de Madrid, i la Junta Revolucionària va fer una crida a convocar les Corts. Això provocaria una insurrecció centralista que va acabar amb una intervenció militar que va comportar el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc i des de la Ciutadella, dirigit pel general Prim i centrat contra les drassanes i les muralles, el qual va obligar a la Junta Revolucionària a capitular davant el nou capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre. La Jamància representa el primer aixecament popular contra l’estat liberal a Espanya.	-Va ser l’última de les Bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843. -Submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid.	-Del setembre de 1843 fins al gener de 1844 (La durada de la revolta Jamància)
LA GLORIOSA	Entre 1844 i 1868, els moderats mantenen l'hegemonia política, només qüestionada pel parèntesi progressista del 1854 al 1856. Des de 1859 el govern enceta una política intervencionista a l'exterior amb empreses de l'exèrcit al Marroc i a Mèxic, en què destaca el general Joan Prim. El 1868 una revolució protagonitzada per progressistes, demòcrates i republicans, la Gloriosa, destrona Isabel II.	-Assassinat de Joan Prim -Intent fallit de Joan Prim de restaurar una dinastia reial amb Amadeu de Savoia.	-1868 (La revolució de la Gloriosa)
GENERAL PRIM	Va ser un militar i polític progressista català molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona al 1843 i president del consell de ministres als anys 1869 i 1870. La seva participació en la guerra carlina va ser molt important.	-Va ser nomenat governador de Barcelona pel govern espanyol, per acabar amb la revolta de la Jamancia. -Va participar en la revolta de la Gloriosa.	-Del 1843 fins al 1870 (anys actiu en la política).
AMADEU DE SAVOIA	Va ser duc d’Apsta, escollit com a rei d’Espanya durant el sexenni revolucionari per les Corts de la revolució de la Gloriosa, que va expulsar del país als Borbons. El seu regnat va ser breu (de dos anys) per la inestabilitat d’Espanya.	-Successor d’Isabel II, per dirigir una monarquia constitucional.	-Del 1971 al 1873 (duració del seu regnat)
LA PRIMERA REPÚBLICA	L’11 de febrer de 1873 les corts proclamen la República, que aviat es veu amenaçada per la inserrucció carlina, la noblesa, els antics moderats i la gran burgesia hostil. L’11 de juny, es proclama la República federal sota la presidència de Francesc Pi i Maragall, però les revoltes cantonals desborden el projecte.	-Intents de proclamació d’un nou estat català a Catalunya per part dels federals i obrers internacionalistes. -Pi i Maragall es substituït per Salmerón i aquest, per Castelar, que entrega el poder a militars i sectors conservadors.	-1873 (és proclama la primera república)
FRANCESC PI I MARAGALL	Va ser un polític català que va ser el segon president del govern en assumir la presidència del poder executiu  de la Primera República espanyola el 1873. Era partidari d’un model federalista i va participar en la oposició de la monarquia espanyola. Desprès de la Gloriosa, va ser diputat de les cots generals i defensor del projecte de la constitució federal de 1873 en la tercera guerra carlina.	-El seu mandant com a president va durar tan sols trenta-vuit dies.	-1873 (any en el cual va ser president)
ALFONS XII	També conegut com “el pacificador”, va ser rei d’Espanya entre 1874 i 1885, fill de la reina Isabel II. El seu regnat va començar amb la restauració borbònica desprès del breu període de regnat d’Amadeu de Savoia i de la Primera República.	-La Gloriosa va suposar l’enderrocament del regnat d’Isabel II i l’exili per tant d’Alfons XII i la seva família a Paris, anys desprès es coronat rei d’Espanya. -La seva dona Maria Cristina, va regnar durant un període fins que el seu fill Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat.	-Del 1874 al 1885 (la duració del seu regnat a Espanya).
LA FIL·LOXERA	És un insecte mortífer que s’ha estès per França durant el segle XIX, és procedent d’Amèrica. La fil·loxera va envair les vinyes produint catastrofres, fent que es cremessin grans quantitats d’hectàrees. I la introducció de ceps americans.	-Conseqüències econòmiques i socials a causa del procès de substitució dels ceps. -Modernització i optimització en la producció agrária.	-1879 (la fil·loxera arriba a Espanya).
BURGESIA INDUSTRIAL	Patronals i burgesos del país, que desenvolupen un nou tipus de cultura, oci i relacions socials. Sorgeixen de la reinversió dels beneficis que permet augmentar la dimensió de les empreses.	-En la formació de la indústria catalana, participen un gran número de capitals.	-1830

Treball per grups: La crisi de l’Antic Règim (1788-1833):

Per acabar d’entendre el tema de l’antic regim, vam fer uns treballs en grup i després unes exposicions que teniu a continuació:

REGNAT CARLES IV from Satou Hydara

Resum del tema II:

En guàrdia, Enric Calpena, programa 460: El Decret de Nova Planta:

Activitat sobre un programa de ràdio, que parla sobre el Decret de Nova Planta i les conseqüències que té això per Catalunya:

1.    Explica amb les teves paraules el nom del Decret i la relació que té amb els objectius de la seva implantació:

El Decret, consistia en la eliminació de les institucions de una nació perquè són les causants de fer-la créixer com a entitat política i jurídica. El nom del Decret de que es vol construir una nova nació des de zero.

2.    Resumeix la doble lectura que fa Agustí Alcoberro dels fets  del 16/09/1714 lectura:

Diu que desprès de que l’exercit militar espanyol hagi envaït Catalunya, hi ha revoltes. Desprès diu que el rei aboleix institucions catalanes, primer el consell docent i seguidament la Generalitat.

3.    Segons A. Alcoberro, l’objectiu del Decret de Nova Planta va més enllà de l’aplicació de les lleis castellanes a Catalunya, explica-ho amb les teves pròpies paraules tot posant-ne exemples:

Es tanca la UB i s’obre la universitat de Cervera, s’ocupen edificis civils. Els soldats de l’exercit, es queden a les cases dels ciutadans, es repartien un militar per família.

4.    Qui són José Patiño i el general Berwick?

José Patiño, qui va implantar el Decret, es un recaptador fidel al rei i un intendent nomenat per aquest. Berwick, qui va crear el setge de Barcelona, es un general que està sota les ordres el rei i és un mariscal capità de Catalunya.

5.    Explica la relació entre l’impost dels fogatge i el del cadastre, perquè aquest últim és percebut com un càstig per als catalans?

 La relació entre aquests dos impostos era que només els pagaven la classe baixa, la noblesa i el clergat no els pagaven. Es veu com un càstig perquè per al territori català, aquests dos impostos pugen exageradament. 

Resum del tema I:

SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA:

La societat de l’Antic Règim es dividia en dos estaments ben diferenciats, els privilegiats (clergat i noblesa) i els no privilegiats (estat popular).

La noblesa acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A més, tenia concessions econòmiques i fiscals (no pagaven impostos).

El clergat vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferències entre l’alt clergat i el baix clergat.

L’estament popular (entre el 90 i el 95% de la població) estava integrat per grups diferents:

·         Burgesia: va incrementar molt les seves riqueses, però continuava marginada políticament i socialment.

·         Classes populars urbanes: en formaven part els treballadors manuals de les ciutats.

·         Pagesos: era el grup més nombrós, treballava les terres de l’Església i de la noblesa.

       En aquesta societat, la forma de govern era la monarquia absoluta: l’autoritat reial tenia origen diví i el monarca concentrava tots els poders de l’Estat en la seva persona.

ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL:

L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, de rendiment molt baix i orientada a l’autoconsum. Les crisis de subsistència generaven fam i misèria entre els sectors populars. A més, la propietat de la terra es trobava en mans de la noblesa i del clergat.

El segle XVIII va ser un període de creixement i de progrés, degut a tres factors: l’increment destacat de la població, l’augment de la producció manufacturera i l’increment del comerç.

El comerç colonial és el que va tenir un creixement més gran. S’intercanviaven productes manufacturats a Europa amb matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó...). Es basava en el comerç triangular, que tenia com a element cabdal el tràfic d’esclaus de raça negra d’Àfrica a Amèrica per utilitzar-los com a mà d’obra.

EL PENSAMENT IL·LUSTRAT:

      La Il·lustració fou un moviment intel·lectual del segle XVIII que va qüestionar l’Antic Règim.

    Presentava aquests principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en

    l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

·         Economia (liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria.

·         Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders, el principi de sobirania nacional i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament.

LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

A la mort de Carles II, el 1700, Felip de Borbó va ser proclamat nou rei d’Espanya com a Felip V. D’aquesta manera s’implantava la dinastia dels Borbó i s’introduïa a Espanya el model absolutista francès.

El 1701 començà la Guerra de Successió amb dos fronts:

·         - Conflicte exterior. Per por de l’enfortiment del poder dels Borbó a Europa, diverses potències europees van proposar Carles d’Àustria com a candidat. Després, en el Tractat d’Utrecht (1713), van reconèixer Felip V.

·         Conflicte intern. Castella donava suport al monarca borbònic i la Corona d’Aragó al candidat austríac. Després de la batalla d’Almansa (1707) i de l’ocupació de València i Aragó, el conflicte va acabar amb el setge i l’ocupació de Barcelona (1714).

L’ocupació del territori català va tenir conseqüències importants, com la publicació del Decret de Nova Planta (1716), que suprimia les constitucions de Catalunya, hi imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el català com a idioma oficial.

Amb els nous monarques borbònics es va implantar a Espanya el model d’absolutisme centralista francès, en què els regnes de la Corona espanyola van quedar unificats sota les institucions de Castella.

EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III

Els il·lustrats espanyols es van fixar com a objectius principals el creixement econòmic, la reforma de la societat, la millora de l’ensenyament i la difusió i la modernització de la cultura.

Diverses dificultats, com el pes de l’Església catòlica i el conservadorisme, van obligar els il·lustrats a col·laborar amb la monarquia (Carles III). El rei no va renunciar al poder absolut, però va ser un exemple clar de monarca il·lustrat, i va dur a terme diverses reformes.

Així doncs, durant el segle XVIII, malgrat que Espanya continuava sent una societat rural i estamental, es van millorar alguns aspectes de la seva economia, endarrerida i poc eficaç, i de la seva demografia: important creixement de la població, increment de la producció agrària, llibertat per comerciar amb Amèrica i modernització de la indústria (manufactures). La dificultat econòmica principal va ser l’escassa demanda de productes a causa de la pobresa dels pagesos.

Eix cronològic del tots els temes del primer trimestre.

En el Prezi següent, trobareu un macro eix cronològic de tots els temes del primer trimestre: L’antic regim i la instauració dels primers Borbons, la crisi de l’antic règim, la construcció d'un estat liberal, el sexenni democràtic i la restauració Borbònica.

Que hem fet aquest primer trimestre?

- Eix cronològic de tots els temes del primer trimestre.

- Resum del tema I.

- En guàrdia, Enric Calpena, programa 460: El Decret de Nova Planta.

- Resum del tema II.

- Treball per grups: La crisi de l’Antic Règim (1788-1833).

- Graella de la sortida al MHC.

- Redacció: Els refugiats, un problema atemporal.

- Resum del tema III.

- Resum del tema IV.

Qui soc i quines són les meves expectatives respecte l’assignatura?

Primerament em presentaré sóc Satou Hydara, una noia que fa segon de batxillerat a l'INS Les Termes de Sabadell. Aquest blog està destinat a ser un dossier virtual d'aprenentatge, que ens va proposar fer la professora de l'assignatura d'història d'Espanya. He de dir que aquesta és la meva primera experiència amb un dossier, ja que, mai n'havia fet un i tinc curiositat del que sortirà al final de  tot això.

La història com a àmbit general, és una de les assignatures que més m’agraden, així que les expectatives que tinc envers l’assignatura, són positives, encara que com a àmbit més concret, la història d’Espanya no és que m’apassioni molt, ja que, veritablement només trobo interessants l’època del franquisme i l’edat contemporània d’Espanya.

Com a persona, crec que la historia m’agrada perquè m’ajuda a saber el que ha passat al món i per tant el perquè estem com estem, també crec que m’ajuda a anticipar-me més o menys al que passarà basant-me en el passat. Una altra cosa que crec que ha influït molt a què m’agradi la història, és el fet d'haver tingut professors que al llarg de tota la meva vida estudiantil, me l’han explicada d’una forma que molt divertida i utilitzant diferents mètodes perquè tot s’entengués molt bé.

Com he comentat abans, la meva valoració del que faré a la matèria, és bastant positiva, perquè no només tinc l'objectiu d'assimilar els continguts per poder examinar-me a la selectivitat, sinó que vull aprendre més profundament que altres anys perquè passa el que passa a Espanya i perquè no a altres llocs, és a dir, en resum enriquir-me culturalment i històricament a mi mateixa. Així que us convido a fer que feu una mirada a la història d'Espanya amb mi.