Resum del tema I:

SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA:

La societat de l’Antic Règim es dividia en dos estaments ben diferenciats, els privilegiats (clergat i noblesa) i els no privilegiats (estat popular).

La noblesa acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A més, tenia concessions econòmiques i fiscals (no pagaven impostos).

El clergat vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferències entre l’alt clergat i el baix clergat.

L’estament popular (entre el 90 i el 95% de la població) estava integrat per grups diferents:

·         Burgesia: va incrementar molt les seves riqueses, però continuava marginada políticament i socialment.

·         Classes populars urbanes: en formaven part els treballadors manuals de les ciutats.

·         Pagesos: era el grup més nombrós, treballava les terres de l’Església i de la noblesa.

       En aquesta societat, la forma de govern era la monarquia absoluta: l’autoritat reial tenia origen diví i el monarca concentrava tots els poders de l’Estat en la seva persona.

ECONOMIA AGRÀRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL:

L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, de rendiment molt baix i orientada a l’autoconsum. Les crisis de subsistència generaven fam i misèria entre els sectors populars. A més, la propietat de la terra es trobava en mans de la noblesa i del clergat.

El segle XVIII va ser un període de creixement i de progrés, degut a tres factors: l’increment destacat de la població, l’augment de la producció manufacturera i l’increment del comerç.

El comerç colonial és el que va tenir un creixement més gran. S’intercanviaven productes manufacturats a Europa amb matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó...). Es basava en el comerç triangular, que tenia com a element cabdal el tràfic d’esclaus de raça negra d’Àfrica a Amèrica per utilitzar-los com a mà d’obra.

EL PENSAMENT IL·LUSTRAT:

      La Il·lustració fou un moviment intel·lectual del segle XVIII que va qüestionar l’Antic Règim.

    Presentava aquests principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en

    l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

·         Economia (liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria.

·         Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders, el principi de sobirania nacional i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament.

LA MONARQUIA BORBÒNICA A ESPANYA

A la mort de Carles II, el 1700, Felip de Borbó va ser proclamat nou rei d’Espanya com a Felip V. D’aquesta manera s’implantava la dinastia dels Borbó i s’introduïa a Espanya el model absolutista francès.

El 1701 començà la Guerra de Successió amb dos fronts:

·         - Conflicte exterior. Per por de l’enfortiment del poder dels Borbó a Europa, diverses potències europees van proposar Carles d’Àustria com a candidat. Després, en el Tractat d’Utrecht (1713), van reconèixer Felip V.

·         Conflicte intern. Castella donava suport al monarca borbònic i la Corona d’Aragó al candidat austríac. Després de la batalla d’Almansa (1707) i de l’ocupació de València i Aragó, el conflicte va acabar amb el setge i l’ocupació de Barcelona (1714).

L’ocupació del territori català va tenir conseqüències importants, com la publicació del Decret de Nova Planta (1716), que suprimia les constitucions de Catalunya, hi imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el català com a idioma oficial.

Amb els nous monarques borbònics es va implantar a Espanya el model d’absolutisme centralista francès, en què els regnes de la Corona espanyola van quedar unificats sota les institucions de Castella.

EL REFORMISME IL·LUSTRAT DE CARLES III

Els il·lustrats espanyols es van fixar com a objectius principals el creixement econòmic, la reforma de la societat, la millora de l’ensenyament i la difusió i la modernització de la cultura.

Diverses dificultats, com el pes de l’Església catòlica i el conservadorisme, van obligar els il·lustrats a col·laborar amb la monarquia (Carles III). El rei no va renunciar al poder absolut, però va ser un exemple clar de monarca il·lustrat, i va dur a terme diverses reformes.

Així doncs, durant el segle XVIII, malgrat que Espanya continuava sent una societat rural i estamental, es van millorar alguns aspectes de la seva economia, endarrerida i poc eficaç, i de la seva demografia: important creixement de la població, increment de la producció agrària, llibertat per comerciar amb Amèrica i modernització de la indústria (manufactures). La dificultat econòmica principal va ser l’escassa demanda de productes a causa de la pobresa dels pagesos.